CARA (FER MALA ___) loc.
Manifestar enuig, desplaer, fàstic en el semblant.
"... qui seria aquell per presumptuos que fos que l anima e lo cors no li tremolas .xx. voltes lo dia, sol que la majestat vostra li fes mala cara?" Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXL
"... o per paraules iroses qui fossen entre tu e ell que no vulles murmurar ni parlar en neguna manera ni axi poch fer mala cara ni cessar li la paraula, ni lo seure de la taula, ni lo jaure en son lit." Consell de bones doctrines que una reina de França donà a una filla sua MS. Acadèmia de Bones Lletres
"... que apres que nostre matrimoni sera acabat e complit, lo teu coratge se convenga de bon grat ab lo meu, axi que en alguna cosa iames no s descovenga ab la mia voluntat... e que no m contrestaras ne m faras mala cara iames." Metge, Bernat Història de Valter i de la pacient Griselda 175
"Los Ciutadans callaren, e parech que s entristissen.- No y cal, dix lo frare, callar ni fer mala cara, que axi es com yo he dit, sens tot dupte." Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 2.243, segona partida, XIV
| | |